Tot va començar amb un petit incident que vaig tenir quan em vaig empassar la closca d’una pipa. Vaig passar una setmana horrible fins el dia en que em van operar. A partir d’aquell dia, tot, per més petit que fos em recordava a aquella sensació tant desagradable.
Potser per una persona més gran no hagués estat tant important, però per una nena de 8 anys va marcar un abans i un després. Tenia pensaments sobre malalties, mareig, no podia dormir a les nits, tenia por a morir.
Els meus pares al veure que allò havia estat com un trauma per mi, van decidir buscar ajuda i em van presentar a la Dolors. Ella em va ensenyar a parar els pensaments negatius del meu cap amb diferents exercicis i mètodes. La paraula STOP va ser la meva millor aliada i després d’ algunes sessions de psicoteràpia, tot anava a millor.
Un temps després vaig perdre al meu tiet, era una persona molt important per amí, era més que un tiet. La Dolors i jo vam tornar a veure’ns per parlar sobre el tema, vaig explicar-li tota la ràbia i tristesa que sentia per com havien anat les coses. Com sempre, em va fer entrar en raó amb les seves explicacions. Em va fer escriure-li una carta al meu tiet dient-li tot el que sentia i em va anar de meravella, va ser com una alliberació.
A l’estiu passat les meves amigues em van deixar de costat, em van fer sentir inferior a elles i que no valia per absolutament res de res. Deien a altre gent que no s’acostessin a mi perquè era una manipuladora i molt mala persona. Jo no podia entendre perquè els meus amics jutjaven la meva manera de ser o de vestir, m’insultaven a les meves esquenes, quedaven d’amagat per evitar-me o se’n reien de mi quan fallava en l’esport que adorava. Jo crec que els amics t’estimen tal com ets, amb els teus defectes i virtuts.
Pensava que no me’n sortiria pas, quan les veia se’m trencava totalment el cor, pels records juntes i perquè al cap i a la fi, jo volia que tot tornés a ser com abans. Després de tot el que m’havien arribat a fer i encara volia seguir estant amb elles. Finalment he entès que no les necessito i que estic millor que abans. Ara he conegut gent que m’ha demostrat que realment els importo.
Una de les coses que la Dolors em va ensenyar es que la seguretat és la clau de l’èxit, ja sigui a l’esport, a l’amistat o en la teva pròpia persona. No es tracta de anar de sobrat ni creure’t més que els altres, només d’estar feliços de ser com som i d’acceptar-nos.
Un cop més, agrair-li a la Dolors tot el que ha arribat a fer i a passar amb mi, totes les històries que li he explicat, tots els rotllos, els plors, els riures… absolutament tot. Gràcies a ella hi ha hagut un canvi molt important a la meva vida.
Gent que t’escolti i t’ajudi amb la seva gran “saviesa” n’hi ha poquíssima. I gràcies també a ella i als meus pares per haver cregut en mi, quan ni jo hi creia.
Un altre cop, gràcies per fer miracles Dolors, i que sàpigues que tu i la paraula “STOP” sempre tindreu un lloc dins meu.